Feia molt temps que ho volia provar. Feia molt temps que, quan era a la botiga de manualitats, em parava davant l'estanteria on hi ha les pastilles de Fimo mirant-me-les. Feia molt temps que no m'acabava d'atrevir a fer el pas. Finalment ho he fet.
He començat per triar un projecte a realitzar amb Fimo. L'escollida ha estat una nina que vaig veure en un tutorial, una nina que vaig trobar molt mona i, a la vegada, em va semblar que no era excessivament complicada. Si voleu veure el tutorial en qüestió cliqueu
aquí.
Per poder fer-la hi ha un material que és imprescindible: l'argila polimèrica. Es tracta d'un material modelable semblant a la plastilina, però amb la particularitat que quan el cous al forn s'endureix. El podem trobar en diferents marques: Fimo, Sculpey, Kato, Premo, Pardo, ... Jo he provat el Fimo Soft, que pel que he llegit, és més mal·leable que el Fimo Classic.
Per fer la nina necessito un mínim de 3 colors, i això és el que he comprat: color beix per cara i mans, color negre pel cabell, sabates i detalls de l'abric i color lila per la vestimenta.
Un cop tinc el material ja puc començar. La veritat és que treballar amb aquest material et transporta a la infantesa, amb records de les classes de manualitats a l'escola fent plastilina. I haig de confessar que els records que tinc de mi mateixa són els d'una nena no excessivament manyosa, ni creativa. Espero haver millorat amb el temps...
I aquí teniu el resultat. M'agrada com ha quedat. A l'hora de coure-la l'he posada asseguda amb les cames penjant perquè la vull tenir en una estanteria.